El “joc net” és essencial si es desitja promoure i desenvolupar l’esport i la participació esportiva. El comportament lleial en l’esport, el “joc net”, és beneficiós per la persona, les organitzacions esportives i la societat en conjunt. La nostra obligació es fomentar aquest esperit.

  

En referència als pares dels joves esportistes...

Vostè no te que insistir en voler ser entrenador del seu fill, ni donar-li consells contínuament. Aquest tipus actituds perjudiquen a la formació de la personalitat dels nens i nenes i els joves. L’entrenament te que ser dirigit per una persona adient, això li crea un sentit de responsabilitat en l’esportista, la qual cosa es reflexa en el seu futur.

Es tracta de no observar en excés les pràctiques del seu fill, ja que això crea una situació de desconfiança cap a ell i també al seu entrenador.

En l’únic cas en què ha d’aconsellar al seu fill és quan ell li demani, però sense que aquesta “facultat” li doni a Vostè l’atribució de realitzar recriminacions, molt al contrari, dons les paraules tenen que ser d’ànim.

No ha de ser jutge de la competició en la que juga el seu fill, ni ha de burlar-se dels contraris als que s’enfronta, tampoc ha d’aplaudir de forma estrepitosa o fer gestos figuratius que cridin l’atenció. Vostè ha de ser un observador silenciós davant del guanyar o perdre, inculcant una bona superació entre tots els esportistes.

Quan el seu fill juga o participa ho ha de fer pels seus propis mitjans i de cap manera Vostè ha de controlar la situació, no ha de parlar amb els àrbitres, no discutir classificacions o gols fets...

Si el guanyar acompanya al seu fill i el feliciten sigui només agraït sense ser sumptuós, ni tan passar-se a la indiferència, molt acostumada en aquests casos.

Quan el resultat li és advers, no demani explicacions de cap tipus al seu fill,  ni li digui tampoc “lo que feia Vostè en la seva joventut”; a mes tingui en compte que si decideix fer-lo partícip d’algun defecte i el seu comentari per reparar-lo naixerà d’ell.

 

UNA FORTA ENCAIXADA DE MANS AMB ELS RIVALS ÉS TAN SALUDABLE QUE PREMIA AL PERDEDOR AMB EL MÉS GRAN DELS TROFEUS:  L’AMISTAT!!...

Cal deixar de banda els premis, l’esport verdader no els requereix, només li cal el gust ampli i verdader de la satisfacció per allò realitzat.

Vostè no ha de forçar al seu fill a entrenar-se cada vegada més. Si vol un campió a la seva família, comenci per Vostè mateix com a millor exemple. Ell és qui ha d’elegir en seu camí, i si ell vol, pot fer-ho.

En l’únic moment que ha d’intervenir Vostè quan el seu fill juga un partit, és en el moment que es comporti de forma antiesportiva o en el moment que perdi els nervis o quan diu paraules fora de to, insulti o agredeixi als adversaris i àrbitres, cridant-lo a la realitat i mai consentint sota cap motiu, encara que existeixi, per justificar els seves errades.

Tampoc vulgui transferir-li l’esport que li agradi o el que Vostè practica. Deixi que ell decideixi el que més li agradi, la seva ment i el seu cos harmonitzaran millor, i si té condicions naturals en l’esport escollit podrà progressar.

No vulgui que el seu fill sigui en tot moment una prolongació de Vostè. Si  ell segueix en el mateix esport, encara que Vostè no arribés molt lluny, no pretengui buscar l’èxit amb el cos del seu fill, i si realment va lluir en els seus millors temps, no li exigeixi límits, ni semblança i ni tan sols li faci comparacions. Deixi’l lliure de tensions.

Quan el seu fill és un nen, no el tracti com si fos més gran. Són molts els nens que s’estanquen en l’esport i en la seva personalitat, per un excés d’estimació i de consentiment.

No s’endinsi en una disciplina esportiva, o en les seves comissions directives amb la finalitat de promocionar al seu fill, i si el seu fill deixa aquest esport per un altre, respecti el compromís assumit, acabant el seu període, el mandat o responsabilitat assumida sense alts i baixos. Al contrari, demostri el seu total desinterès pels acomodaments o les ambicions extra-esportives.

Free business joomla templates